tic ...
tac ...
i un dia es va parar.
Com una metàfora del temps aturat en el temps.
Com un record de l'oblid de la presència dels absents.
Un petit objecte que ens cap a la mà però que conté tota una vida.
I el nostre dit es posa sobre una empremta perduda, de l'avi estimat, entre les filigranes del seu gravat.
(a Fotografia, petita sèrie d'imatges, amb el relotge com a protagonista)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada